Sí l'harmonia sorgeix de la combinació de la raó i l'emoció, ens sentim connectats amb ella quan recorrem Barcelona. En el seus edificis, en les seves vies i en les seves infraestructures hem aportat tant com el nostre saber i visió han estat capaços de generar mentre que el nostre cor ha sentit, en cada necessitat resolta, l’emoció d’estar fent alguna cosa que és més gran que nosaltres mateixos, que ens transcendeix perquè sempre està al servei dels altres, de la comunitat.
Estem a punt, preparats, conscients del que hem fet, del que hem viscut. La nostra mirada sobre la ciutat de Barcelona ens torna el ressò de la nostra entrega, i amb ella va tot el que som, el coneixement que la nostra ment atresora i l'emoció que batega en el nostre cor.
Que difícil és estar ara a Montjuic sense rendir un agraït tribut al record dels nostres dies al Palau Sant Jordi al costat de l’equip de l’arquitecte japonès Arita Isozoki. Vam col·laborar en la implantació del sistema de megafonia. Una instal·lació d’alta complexitat, però sentíem molt més, sentíem que aquells Jocs Olímpics anaven a apropar realment cultures, com ja estaven fent amb nosaltres, que col·laborar i compartir amb algú altre, no és fer-ho amb algú diferent, aliè, ni molt menys.
No hem de caminar gaire. Aquí mateix es troba l’Estadi Olímpic de Montjuic i la nostra tasca és mesurar el temps. S’hi han d’instal·lar sobre el terreny les línies de transmissió de dades per al cronometratge oficial Seiko de les probes olímpiques. Aviat ens adonem de que el nostre enginy anava a ser posat a prova. Una llegenda, el fill del vent, Carl Lewis, ens espera. Sentim plenament la responsabilitat del qui ha de trobar respostes a preguntes inesperades. Els nostres cors mai oblidaran la immensa alegria en comprovar que ho vam aconseguir. Si! Podríem mesurar el temps! El mètode d’instal·lació que vam idear a peu de pista va ser capaç d’establir amb solvència la necessària aliança amb l’implacable Cronos.
Potser aquesta sigui la nostra particular muntanya sagrada. Tot just una mica més a baix, a la seva faldilla, ens espera la fantasia de les Fonts de Montjuic que són molt més que aigua i color. Aquí, al costat d’unes impecables bombes de bronze fosforós del 1928, instal·lem un sistema de comunicació per trucades d’emergència i control dels punts de maniobres de les fonts i els sortidors que van des del Palau Nacional fins a la Plaça Espanya. Res a dir, només rendir homenatge a l’enginy capaç de generar tanta bellesa i tanta màgia, i també sentir-nos orgullosos de posar la nostra feina al seu servei i dels qui ho gaudeixen.
Partim, però no volem deixar la línia del mar que ens dibuixa l’horitzó mentre ens envolta amb la seva cultura. Quasi ens precipitem en les seves aigües, estem al Port de Barcelona, un torrent inimaginable de mercaderies hi transiten a través de poderoses i sorolloses cintes. Tot en el port està viu, fins al punt que algunes coses, com la soja, incorren en el risc de generar una atmosfera explosiva. La nostra tasca és estudiar la seva transformació evitant perillosos conflictes al fer-ho. La marea de vida que el Port pren del mar, no ha de donar lloc més que a nova vida.
Com si per un instant estiguéssim dotats de les fantàstiques botes capaces de caminar llegües, donem un salt i amb el degut respecte entrem al recinte de la Universitat de Barcelona, al seu lloc de sempre, a la Plaça Universitat.
Portadors del vent de la modernitat, anem a instal·lar una xarxa de comunicació de nova generació i les seves primeres antenes Wifi. Enginyers, treballem braç a braç amb artesans, especialment de la fusta. Terres, mobiliari, guarniments de parets i sostres no han de patir cap menyscapte per l’arribada de la innovació.
Aquí, on tantes lliçons s’han impartit, nosaltres seguim aprenent que només importa el coneixement que es comparteix i es lliure a la comunitat.
Un nou salt ens porta a la faldilla de l’altre muntanya que apadrina Barcelona: el Tibidabo. Partim d’un lloc ple d’ahir i que també és avui, per arribar a un altre que és avui i que ens porta el demà a grans gambades. A l’edifici modular del Parc Científic de Barcelona ens encarreguem de la instal·lació d’una xarxa de categoria 6 per al laboratori d’imatge de ressonància magnètica. El nostre equip de treball compta amb l’estimulant presència d’alumnes dels nostres cursos de formació. Un cop més aprenem, ens integrem en un equip multidisciplinari d’alt rendiment, que alhora ens fa sentir aprenents i mestres. Potser ja tot hagi de ser així, que tots estem cridats a ensenyar quelcom a condició de que mai vulguem deixar d’aprendre.
Gairebé no ens movem, i ho fem sense poder evitar sentir-nos realment petits davant la magnificència del que percebem. Al Barcelona Supercompunting Center amb el Supercomputador Mare Nostrum, realitzem l’estudi tècnic per definir la viabilitat de connectar les CPD del Campus Nord amb el Supercomputador. Tot és exuberant, des de la capacitat de pensament fins al consum energètic. La nostra petitesa no ens impedeix d’aplicar-nos en l’aportació de solucions, si més no, alhora, una reflexió ens acompanya. Tot és tan imponent. Sí. Realment sempre podrem tenir-lo al nostre exclusiu servei?
Llisquem per la faldilla de la muntanya, cap a la imaginària línia perpendicular central de la ciutat i entrem a l’edifici del CosmoCaixa, en ell ens encarreguem de dissenyar instal·lacions i assessorar en matèria de seguretat. Som conscients que molts cops són els més petits els qui ho gaudeixen, sentim vivament que aquí estem al servei del seu desenvolupament intel·lectual, cultural, en suma com a persones.
Volem ser garants de que tot resulti segur, fiable i que amb allò les nenes i els nens es sentin cuidats, atesos. El nostre semblant té la mateixa mirada il·lusionada que la de tantes caretes sorpreses davant tot el que descobreixen a cada pas, per a elles, pels seus somriures, la nostre tasca esdevé transcendent, ho sabem i ens apliquem en el seu servei.
Ens anem, abandonem el perímetre de la ciutat, només per acudir allà on sense ell la ciutat seria impensable, tan sola i aïllada com obsoleta. Estem a l’Aeroport de Barcelona. La nostra tasca és proposar mesures d’eficiència energètica, d’estalvi net i clar. Ho fem mentre ens endinsem a les entranyes d’una obra faraònica que és una de les realitzacions d’enginyeria més grans executades al nostre país. La nostra admiració no ens impedeix apuntar, aquí i allà, mesures d’optimització. Hi ha recorregut, hi ha molt recorregut en això i hem de caminar-ho com més aviat millor.
Mirem de nou cap a Barcelona, queda molt per narrar, potser la nostra memòria no pot fer-ho ara, però també estan en ella hotels com El Plaza, el Catalonia o el Hilton, el Gran Teatre del Liceu, els túnels de la Ronda Litoral i també els de Vallvidriera, les noves facultats de Geografia i Història i Filosofia, el pavelló de la República, l’Hospital de Sant Pau, les Llars Mundet, la Facultat de Medicina a l’Hospital Clínic, el Palau de les Heures i també el propi Ajuntament de Barcelona. Llocs on hem pogut entregar el nostre coneixement i junt amb ell, la nostra emoció.
Sí , L'harmonia sorgeix de la combinació de la raó i l'emoció, de les mans que responen al gest de l'enginyer que esdevé esforçat artesà de la ciència per amor a la seva tasca. Amb humilitat i amb decisió, oferim el nostre coneixement i amb ell la nostra entrega, conscients que tot esdevé encara més bonic, més fecund, si en el resultat va la millora de tots, de la nostra comunitat. Què en això ens acompanyi el "Gaman", el peix que a la primavera fan onejar les famílies japoneses, què com ell siguem capaços de tenir empenta per fer front als obstacles, de persistir en l'intent amb paciència i dignitat. Sempre, per més gran que sembli el desafiament, el repte.
Confiem en la nostra capacitat perquè confiem en la capacitat de totes les persones que saben que el seu coneixement només serveix si és lliurat amb respecte, humilitat i amor pel que fan.
ebegroup
Vicente i Antonio i Xavier i Ernesto i Javier i V. Requena i Silvia i 20 persones més.
Descarregar PDF